tercer capitulo

Se acerca el final de nuestro 3º Ciclo de Primaria, y lo finalizamos con un lema que queremos gritar a los cuatro vientos : la vida está hecha para compartir emociones,escribo estas líneas con una sonrisa de oreja a oreja, pensando en cómo van a sorprendernos las novedades que observaremos para el proximo  curso.
Deseo que nuestro final sea el más alegre de todos y que en un futuro próximo todo nuestro trabajo y sacrificio aplicado a la sociedad sea capaz de dar una luz a este oscuro tunel.
Por primera vez subimos a ese gran escenario llamado secundaria,donde podremos transformarnos en personas dedicadas a un futuro mejor y a catar normas ,para saber lo que es pasar a secundaria tendreis que vivir cada momento en primera persona.
Si ,somos diferentes y ,nos encanta,asi que unete a la experiencia y vivela al máximo para conseguir un mundo mejor.

Segona Part

En general la nostra clase a estat molts anys junts ,pareeixem  una gran familia,perque como tots tenim les nostres reganyines,les bones, fins i tot aniversaris,tant en  les excursions com a clase sempre estem amb tonteries i rialles ,peró tot aixo s'acabará dins d'uns dos anys, quan eixim del colegi.
Molts aniran a Jose Soto Mico, Juan de Garay...
Dins de molts anys, quuan ya siguem majors i treballem pasarem per el colegi y en veu baixeta direm tots,gràcies per enseñarme a ser com soc ara.
Tornaré a escriure més, fins demá!

Primera Parte

   La Nostra Clase

  

Ya son dos anys amb Mercé,dos anys amb els ses deures,dos anys amb les seues gràcies, en resum,dos anys amb ella.

En cinqué tots estaben molts nerviosos,perque pasabem al tercer cicle de primaria,i tot aixo que aquest any estem en el tercer pis, amb els majors!

No se com dir com han sigut aquests anys per a cadascun de nosaltres,aixi que tindrem que preguntar.

Abel opina que Mercé es molt bona professora pero que mana molts deures,Andres no vol donar el seu testimoni,ningu sap perqué(yo ho se),seguiré escribint,pero hui no,dema!